martes
Finalització del curs
Gràcies, atentament grup geografiapop
Per cert, en el bloc va haver-hi un parell de dies que no vam anar: 24 de març teníem una sortida de Joan -Salvat Papasseit. I desprès va haver una setmana que en Jordi va dir que no anéssim a la classe, ja que ell faria sessions sobre el google earth al seu despatx, i que fos qui volgués.
Fins aviat!
lunes
Dijous 19 de Maig
Un cop hem quedat entesos hem fet una mica de teoria que ens ajudarà a pogué desenvolupar l´activitat que ens queda en aquestes tres sessions. La teoría estava relacionada amb mètodes de construcció, hem vist quin material de construcció pertany a cada època.
Els materials que hem tractat han estat:
- Maó
- Totxo
- Tovat
- Tapia
- Messoneria.
miércoles
Dimarts 17de Maig

lunes
Dijous 12 de Maig
En la part teòrica hem vist que Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciaran uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformament per tots els racons.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travesseres. Totes elles uniformes, excepte dues vies superposades.
"Las manzanas" no eren ben bé quadrades ja que, per facilitar la visibilitat, les cantonades es tallaven. Només es permitia construir en un o dos costats, i la resta de l´ espai es deixava per al jardí dels veins. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d´alçada, ni tampoc ser molt profundes. Cerdà ho va establir aixì perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de poder viure en unes cases molt il·luminades per les quals circulés l´airenet dels jardins que l´envoltabe.
Tot i que en aquell moment era difícil imaginar l´existència de l´automòbil, es van deixar carrers espaiosos per on podien circular els carros, els cotxes...En definitiva, Cerdà volia fer una ciutatper viure en la qual s´evités la densitat de cases de la ciutat vella.
En l´activitat pràctica teniem unes preguntes sobre la ciutat de Barcelona a nivell d´ urbanització, de districtes, de zones mes marcades que altres com Montjuic, el Barri gotic o la pròpia Eixample i entre tots hem intentat ressoldre-les.
miércoles
Dimarts 10 de Maig
Un primer apartat en el que s´ha fet un resum o recordatori de tot el treballat fins el moment en aquest taller. Un segon punt on hem treballat sobre l´època moderna hi han sortit dades molt importants per a la història que calen recordar com per exemple:
-La conquesta de Constantinopla per els turcs (1453).
-El descobriment d´ Amèrica (1492).
-L´ inici de les reformes protestants ( 1517).
-La Revolució Francesa (1789).
Un tercer, on hem vist que l´ investigació en aquest cas de l´ historia es pot dur a terme de dues maneres, per mètode inductiu es a dir d´un detall particular fins arribar al general establint afirmacions. O pel mètode hipotètic deductiu que va del general al particular.
Al final de la classe hem dedicat un moment a veure i conèixer diferents processos d´ investigació com per exemple: fonts escrites, fonts materials, fonts orals, fonts iconogràfiques, fonts sonores i audiovisuals...
domingo
A la classe d’avui hem après ha fer un tall topogràfic a partir d’un mapa mut de Catalunya física de Vicenç Vives que ens ha donat en Xavier.
Al mapa hem delimitat dos talls de nord a sud i d’est a oest i per poder treballar amb el tall escollit hem acordat l’escala:
D’alçada 0’5 cm del mapa equivalien a 200m i 1 cm d’amplada e
quivalien a 10 km a la realitat.Seguidament, hem apuntat l’alçada de les muntanyes de la zona d’est a oest que havíem escollit guiant-nos pels color que delimiten les diferents alçades.
En un full de paper mil•limetrat hem fet una ratlla horitzontal i la hem col•locat just a sota de les muntanyes dibuixant els punts just a la mateixa distancia i alçades marcada. Per poder posar les alçades, ens hem ajudat fent un gràfic delimitant les diverses alçades a la dreta.
Al principi ens ha costat realitzar l’activitat però conforme ho hem anat practicant, ens ha anat sortint.

Avui hem situat al mapa mut de Catalunya física de Visen Vives diferents rius i pics que en Xavier ens ha anat apuntant a la pissarra:
Cardener
Mont sec

Begur
Canigó
Montseny (Turó de l’home)
Mon caro
Conca de Barberà
Gaià
Garona
Rosselló
Montserrat sant Llorenç de Munt
Cap de Creus
Pla d’Osona
Pica d’Estats
Siurana
Flamicell
Gavarresa
Garraf
Prades
També hem situat diversos indrets com:
Vic, Manresa, Girona, Lleida i Tarragona.
Dimarts 26 i Dijous 28 d'Abril
unya en un mapa físic on hi apareixen: els rius, on hem aprés, que el més llarg de Catalunya és el Segre; les serralades i serres, com la serralada litoral, els pirineus o Montserrat; els pics, com per exemple, la Pica d'Estats que és el pic més alt de Catalunya; els passos, com el del Bruc, Salses, etc, i les planes com la plana del Vallés, el pla d'Urgell, entre d'altres.Aquest exercici que hem realitzat conjuntament amb tota la classe ens ha semblat molt interessant ja que creiem que és molt important conèixer la geografia del nostre País. A més a més, a mida que hem anat detrminant cada espai i li hem posat nom, hem comentat aspectes històrics interessants com per exemple, que el pas de Salses era l'antiga frontera històrica de Catalunya i des del 1959 la frontera actual és el pas del Portús.
Per últim, vam marcar les rutes romàniques les quals estan situades damunt de ciutats romàniques (Barcelona, Girona...) i de vies importants actuals (AP-7, A-2...). Aquestes vies romàniques són:
- Via Augusta: des de Salses fins Tarragona passant per tot el litotal de Catalunya.
- Tarragona-Lleida: passant per l'interior fins arribar a l'Aragó.
- Cicatriu Ceretana: des del riu la Tet fins al Segre, travessant els Pirineus.
lunes
Dimarts 5 i Dijous 7 d'Abril
Aquest és el resultat del nostre joc:

sábado
Dijous 31 de març
jueves
Dimarts 29 de març
domingo
Dimarts 22 de Març
a) Mónica García b) Judith Pou c) Laura Miró d) Vanessa Jurado e) Alba Ballesteros
Dijous 17 de Març
Seguint amb la classe anterior, hem posat a la pràctica la realització d'una maqueta sobre les corbes de nivell.
Aquesta maqueta es va realitzar en grup, i cada grup havia de portar el seu material. Per poder realitzar-la, era necessar-hi tenir: Cartró o làmines a mida DINA-4, tissores / cúter, cola blanca.
Un cop recollit el material es va començar a construir la maquesta de les corbes de nivell:
2. Al mapa vam pintar les línies de dos colors, de manera que quedava una pintada de blau i una altre de taronja i així successivament. A l'altre mapa, ho vam fer de la mateixa menra, però començant pel taronja i desprès el blau.
3. Vam enganxar cada full en una làmina de cartró.
4. Tot seguit, vam retallar totes les línies blaves d'un mapa, i les taronges de l'altre.
6. Per últim, vam pintar cada corba d'un color, fent una degradació del verd, és a dir a menys altura més clar, i a mesura que l'altura augmenta la tonalitat del color és més fosca.
sábado
Dimarts 15 de Març
Dijous 10 de març
L’orografia fa referència all relleu del terreny. Aquesta es pot veure representada en corbes de nivell mestra, en corbes de depressió, en cotes, etc.
L’hidrografia representa tots els rius, torrents, mars, embassaments, fonts, etc.
El poblament es veu representat en nuclis urbans, urbanitzacions, places, etc.
Les comunicacions que podem trobar en un mapa són autopistes, túnels, autovies, camins, ponts, etc.
Per acabar la classe en Xavier ens ha mostrat el mateix mapa amb el
programa Google Earth. Aquest programa és més detallista, ja que es pot apreciar el relleu del terreny amb molta precisó. jueves
Dimarts 8 de març

La classe ha consistit a observar i a conèixer com era la ciutat Medieval. Hem comparat la ciutat Medieval del s.XII amb la del s.XIII. Hem pogut observar que hi van haver canvis en les fortificacions de la ciutat, l’estil d’arquitectura passa del romànic al gòtic, les ciutats passen a se centres de comerç terrestre i fluvial, hi ha nous barris com el d’artesans, apareix una nova classe social que és la burgesia i hi ha grans concentracions feudals a les ciutats.
Vam poder veure que tots els canvis polítics i artístics van tenir molt a veure amb el perfil de la ciutat.
També la Victoria va fer esment de tot el què tenim integrat actualment de l’època Medieval, com per exemple els noms dels carrers que tenen el nom dels gremis que hi havia en aquella època, palaus d’estil gòtic, etc.
Finalment, la Victoria ens va donar una eina molt útil sobre com explicar la historia als alumnes i que sigui significatiu. Aquesta forma es basa en la Didàctica de l’objecte, és a dir, explicar la historia a través d’objectes originaris de l’època que es vol explicar. Així els conceptes s’expliquen a través d’objectes.
viernes
Dijous 3 de març
Les nocions projectives: Quan fem mapes o plànols representem les coses habituals, per això hem d'aprendre a fer-ho de manera no habitual.
Els contorns: En els plànols substituïm les coses pel seu contorn, o bé pel seu perfil.
La convencionalitat: Les coses es representen per símbols. Hi ha tres tipus; Puntuals ( damunt de l'espai es concentra en un punt sobre el mapa) Lineals( elements de l'espai que tenen forma lineal) Zonals
( ens indiquen zones).
Tot seguit, vam fer una pràctica amb un mapa. Havíem de trobar els elements de la llegenda en el mapa.
Dimarts 1 de març
Dijous 24 de febrer
Dijous 17 de febrer
Va ser una pràctica original per veure els nostres coneixements previs.
Dimarts 15 de febrer
Avui hem fet la presentació de l'assignatura. Didàctica de la Geografia. Esperem fer molts mapes i plànols!
Aquesta assignatura es dividirà en dos parts: Taller de geografia urbana i geografia.




