Avui hem resol dubtes que teníem de cara a la recta final del curs, com la data d´entrega dels treballs, la finalització de les classes i que farem en cada una de les sessions que ens queden.
Un cop hem quedat entesos hem fet una mica de teoria que ens ajudarà a pogué desenvolupar l´activitat que ens queda en aquestes tres sessions. La teoría estava relacionada amb mètodes de construcció, hem vist quin material de construcció pertany a cada època.
Els materials que hem tractat han estat:
- Maó
- Totxo
- Tovat
- Tapia
- Messoneria.
miércoles
Dimarts 17de Maig
La classe d´avui ha estat dividida en dos apartats, un primer on hem treballat el currículum envers la matèria de geografía i un segon apartat on hem vist diferents recursos didàctics per a nens i nenes de primària.
El curríclum és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d´avaluació. Per a cada àrea, aquest Decret determina els objectius, per a tota l´etapa, així com els continguts i criteris d´avaluació en els diferents cicles que també els hem vist de manera desglossada en inicial, mitjà i superior.
Finalment hem vist algunes webs d´ interès on ens mostraven diferents recursos didàctics per a l´etapa d´educació primària.
lunes
Dijous 12 de Maig
La Classe d´avui ha estat dividida en dos apartats, un primer teòric on hem tractat l´eixample de Barcelona donant un cop d´ull al pas del S: XIX al XXI.I un segon apartat on hem fet una activitat oral en grup per tal de veure si coneixiem la nostre ciutat.
En la part teòrica hem vist que Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciaran uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformament per tots els racons.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travesseres. Totes elles uniformes, excepte dues vies superposades.
"Las manzanas" no eren ben bé quadrades ja que, per facilitar la visibilitat, les cantonades es tallaven. Només es permitia construir en un o dos costats, i la resta de l´ espai es deixava per al jardí dels veins. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d´alçada, ni tampoc ser molt profundes. Cerdà ho va establir aixì perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de poder viure en unes cases molt il·luminades per les quals circulés l´airenet dels jardins que l´envoltabe.
Tot i que en aquell moment era difícil imaginar l´existència de l´automòbil, es van deixar carrers espaiosos per on podien circular els carros, els cotxes...En definitiva, Cerdà volia fer una ciutatper viure en la qual s´evités la densitat de cases de la ciutat vella.
En l´activitat pràctica teniem unes preguntes sobre la ciutat de Barcelona a nivell d´ urbanització, de districtes, de zones mes marcades que altres com Montjuic, el Barri gotic o la pròpia Eixample i entre tots hem intentat ressoldre-les.
En la part teòrica hem vist que Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciaran uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformament per tots els racons.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travesseres. Totes elles uniformes, excepte dues vies superposades.
"Las manzanas" no eren ben bé quadrades ja que, per facilitar la visibilitat, les cantonades es tallaven. Només es permitia construir en un o dos costats, i la resta de l´ espai es deixava per al jardí dels veins. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d´alçada, ni tampoc ser molt profundes. Cerdà ho va establir aixì perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de poder viure en unes cases molt il·luminades per les quals circulés l´airenet dels jardins que l´envoltabe.
Tot i que en aquell moment era difícil imaginar l´existència de l´automòbil, es van deixar carrers espaiosos per on podien circular els carros, els cotxes...En definitiva, Cerdà volia fer una ciutatper viure en la qual s´evités la densitat de cases de la ciutat vella.
En l´activitat pràctica teniem unes preguntes sobre la ciutat de Barcelona a nivell d´ urbanització, de districtes, de zones mes marcades que altres com Montjuic, el Barri gotic o la pròpia Eixample i entre tots hem intentat ressoldre-les.
miércoles
Dimarts 10 de Maig
Avui la classe de Geografia Urbana s´ha estructurat en diferents apartats.
Un primer apartat en el que s´ha fet un resum o recordatori de tot el treballat fins el moment en aquest taller. Un segon punt on hem treballat sobre l´època moderna hi han sortit dades molt importants per a la història que calen recordar com per exemple:
-La conquesta de Constantinopla per els turcs (1453).
-El descobriment d´ Amèrica (1492).
-L´ inici de les reformes protestants ( 1517).
-La Revolució Francesa (1789).
Un tercer, on hem vist que l´ investigació en aquest cas de l´ historia es pot dur a terme de dues maneres, per mètode inductiu es a dir d´un detall particular fins arribar al general establint afirmacions. O pel mètode hipotètic deductiu que va del general al particular.
Al final de la classe hem dedicat un moment a veure i conèixer diferents processos d´ investigació com per exemple: fonts escrites, fonts materials, fonts orals, fonts iconogràfiques, fonts sonores i audiovisuals...
Un primer apartat en el que s´ha fet un resum o recordatori de tot el treballat fins el moment en aquest taller. Un segon punt on hem treballat sobre l´època moderna hi han sortit dades molt importants per a la història que calen recordar com per exemple:
-La conquesta de Constantinopla per els turcs (1453).
-El descobriment d´ Amèrica (1492).
-L´ inici de les reformes protestants ( 1517).
-La Revolució Francesa (1789).
Un tercer, on hem vist que l´ investigació en aquest cas de l´ historia es pot dur a terme de dues maneres, per mètode inductiu es a dir d´un detall particular fins arribar al general establint afirmacions. O pel mètode hipotètic deductiu que va del general al particular.
Al final de la classe hem dedicat un moment a veure i conèixer diferents processos d´ investigació com per exemple: fonts escrites, fonts materials, fonts orals, fonts iconogràfiques, fonts sonores i audiovisuals...
domingo
Dijous 5 de Maig
A la classe d’avui hem après ha fer un tall topogràfic a partir d’un mapa mut de Catalunya física de Vicenç Vives que ens ha donat en Xavier.
Al mapa hem delimitat dos talls de nord a sud i d’est a oest i per poder treballar amb el tall escollit hem acordat l’escala:
D’alçada 0’5 cm del mapa equivalien a 200m i 1 cm d’amplada e
quivalien a 10 km a la realitat.
Seguidament, hem apuntat l’alçada de les muntanyes de la zona d’est a oest que havíem escollit guiant-nos pels color que delimiten les diferents alçades.
En un full de paper mil•limetrat hem fet una ratlla horitzontal i la hem col•locat just a sota de les muntanyes dibuixant els punts just a la mateixa distancia i alçades marcada. Per poder posar les alçades, ens hem ajudat fent un gràfic delimitant les diverses alçades a la dreta.
Al principi ens ha costat realitzar l’activitat però conforme ho hem anat practicant, ens ha anat sortint.
A la classe d’avui hem après ha fer un tall topogràfic a partir d’un mapa mut de Catalunya física de Vicenç Vives que ens ha donat en Xavier.
Al mapa hem delimitat dos talls de nord a sud i d’est a oest i per poder treballar amb el tall escollit hem acordat l’escala:
D’alçada 0’5 cm del mapa equivalien a 200m i 1 cm d’amplada e
quivalien a 10 km a la realitat.Seguidament, hem apuntat l’alçada de les muntanyes de la zona d’est a oest que havíem escollit guiant-nos pels color que delimiten les diferents alçades.
En un full de paper mil•limetrat hem fet una ratlla horitzontal i la hem col•locat just a sota de les muntanyes dibuixant els punts just a la mateixa distancia i alçades marcada. Per poder posar les alçades, ens hem ajudat fent un gràfic delimitant les diverses alçades a la dreta.
Al principi ens ha costat realitzar l’activitat però conforme ho hem anat practicant, ens ha anat sortint.
En acabar l’activitat, hem situat en un mapa mut de Catalunya les comarques.
Dimarts 3 de Maig
Avui hem situat al mapa mut de Catalunya física de Visen Vives diferents rius i pics que en Xavier ens ha anat apuntant a la pissarra:
Cardener
Mont sec
Begur
Canigó
Montseny (Turó de l’home)
Mon caro
Conca de Barberà
Gaià
Garona
Rosselló
Montserrat sant Llorenç de Munt
Cap de Creus
Pla d’Osona
Pica d’Estats
Siurana
Flamicell
Gavarresa
Garraf
Prades
També hem situat diversos indrets com:
Vic, Manresa, Girona, Lleida i Tarragona.
Avui hem situat al mapa mut de Catalunya física de Visen Vives diferents rius i pics que en Xavier ens ha anat apuntant a la pissarra:
Cardener
Mont sec
Begur
Canigó
Montseny (Turó de l’home)
Mon caro
Conca de Barberà
Gaià
Garona
Rosselló
Montserrat sant Llorenç de Munt
Cap de Creus
Pla d’Osona
Pica d’Estats
Siurana
Flamicell
Gavarresa
Garraf
Prades
També hem situat diversos indrets com:
Vic, Manresa, Girona, Lleida i Tarragona.
Dimarts 26 i Dijous 28 d'Abril
Aquesta setmana l'hem dedicada a situar tota la geografia de Catal
unya en un mapa físic on hi apareixen: els rius, on hem aprés, que el més llarg de Catalunya és el Segre; les serralades i serres, com la serralada litoral, els pirineus o Montserrat; els pics, com per exemple, la Pica d'Estats que és el pic més alt de Catalunya; els passos, com el del Bruc, Salses, etc, i les planes com la plana del Vallés, el pla d'Urgell, entre d'altres.
Aquest exercici que hem realitzat conjuntament amb tota la classe ens ha semblat molt interessant ja que creiem que és molt important conèixer la geografia del nostre País. A més a més, a mida que hem anat detrminant cada espai i li hem posat nom, hem comentat aspectes històrics interessants com per exemple, que el pas de Salses era l'antiga frontera històrica de Catalunya i des del 1959 la frontera actual és el pas del Portús.
Per últim, vam marcar les rutes romàniques les quals estan situades damunt de ciutats romàniques (Barcelona, Girona...) i de vies importants actuals (AP-7, A-2...). Aquestes vies romàniques són:
- Via Augusta: des de Salses fins Tarragona passant per tot el litotal de Catalunya.
- Tarragona-Lleida: passant per l'interior fins arribar a l'Aragó.
- Cicatriu Ceretana: des del riu la Tet fins al Segre, travessant els Pirineus.
unya en un mapa físic on hi apareixen: els rius, on hem aprés, que el més llarg de Catalunya és el Segre; les serralades i serres, com la serralada litoral, els pirineus o Montserrat; els pics, com per exemple, la Pica d'Estats que és el pic més alt de Catalunya; els passos, com el del Bruc, Salses, etc, i les planes com la plana del Vallés, el pla d'Urgell, entre d'altres.Aquest exercici que hem realitzat conjuntament amb tota la classe ens ha semblat molt interessant ja que creiem que és molt important conèixer la geografia del nostre País. A més a més, a mida que hem anat detrminant cada espai i li hem posat nom, hem comentat aspectes històrics interessants com per exemple, que el pas de Salses era l'antiga frontera històrica de Catalunya i des del 1959 la frontera actual és el pas del Portús.
Per últim, vam marcar les rutes romàniques les quals estan situades damunt de ciutats romàniques (Barcelona, Girona...) i de vies importants actuals (AP-7, A-2...). Aquestes vies romàniques són:
- Via Augusta: des de Salses fins Tarragona passant per tot el litotal de Catalunya.
- Tarragona-Lleida: passant per l'interior fins arribar a l'Aragó.
- Cicatriu Ceretana: des del riu la Tet fins al Segre, travessant els Pirineus.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)